A Collserola fa algunes setmanes que es poden collir maduixetes de bosc (Fragaria vesca). Creixen a les clarianes i als costats dels camins, sempre als llocs més obacs i humits. Són nadiues d’Euràsia, però poden prosperar amb facilitat a qualsevol lloc del món si és prou humit i no està completament exposat al sol.
Fa molts anys que les veig per Collserola, però normalment el temps és força sec quan els fruits haurien de créixer i madurar i no arriben a desenvolupar-se del tot o queden mig assecades. No pas enguany! Fa goig veure com les tiges amb les flors ben blanques i les maduixetes ben vermelles emergeixen del mar de fulles que hi ha a sota.
Aquestes maduixes són molt més petites que les comercials i tenen un gust dolç i alhora àcid. Són les que es conreaven a Europa tradicionalment, abans de l’arribada de les maduixes i els maduixots, que són híbrids creats a partir d’altres varietats més dolces o més grans pròpies, per exemple, del continent americà.
Les maduixeres de bosc es reprodueixen per estolons (uns brots allargats que surten de la base amb petites maduixeres arrenglerades a diferents distàncies que van traient l’arrel), però també a partir de llavors. També són fàcils de conrear a casa, al balcó, la terrassa o la finestra!
Aquí s’aprecia un estoló, que va com en diagonal.
Si teniu la sort d’agafar-ne un bon grapat, podeu anar ficant-les en un recipient que les protegeixi i després menjar-les o preparar-les com les maduixes comercials. Altrament, gaudiu-les al moment i doneu les gràcies a la natura pels seus tresors.
Barcelona salvatge 