El Jardí Botànic Històric és un raconet encisador, a tocar del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). S’hi accedeix des del pàrquing que hi ha a la banda dreta del museu, per una porta que es troba a sota d’unes escales. Es tracta de dos espais units per un túnel que travessa les escales que hi ha al damunt.
El prestigiós químic i botànic Pius Font Quer (provinent d’una important nissaga de botànics i autor del Dioscórides renovado, entre altres interessants obres) va rebre l’encàrrec un cop acabada l’Exposició Universal de Barcelona del 1929 de transformar en jardins una sèrie d’espais de l’antiga pedrera de la Foixarda a Montjuïc. Finalment, però, els diners només van arribar per a la transformació dels dos sots actuals.
El “Sot de l’Estany” és profund, obac i humit gràcies al rierol amb cascades que hi discorre. Com que està força enclotat, les temperatures arriben a ser més baixes i això permet que hi visquin espècies d’arbres i plantes de climes més freds com ara el faig (Fagus sylvatica), el teix (Taxus baccata) o falgueres arborescents.
A la part més baixa hi ha un petit estany al voltant del qual creixen els arbres més alts de la ciutat, entre els quals sobresurt, literalment, un freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) que gràcies a les condicions ambientals (humitat permanent i situació al fons d’una fondalada) arriba als 40 metres d’alçada tot i tenir “només” uns noranta anys.
Això és només la capçada!
El “Sot de la Masia”, en canvi, és més superficial, obert i assolellat. Disposa d’un gran espai obert a la part baixa, on hi destaca una masia construïda per a l’exposició universal que contrasta amb el rerefons de l’enorme silueta del MNAC.
Inclou un hortet amb varietats d’hortalisses poc comunes les llavors de les quals s’encarrega de conservar. També hi ha un bonic “hotel” per a insectes pol·linitzadors, una era, un pou… per reflectir com era la vida a pagès el segle passat.
Hi ha també un ginkgo (Ginkgo biloba) femella (juntament amb altres dos mascles a l’altre sot), i això és destacable perquè no abunden per culpa de la fortor que desprenen les seves llavors!
Evidentment, hi ha moltes més plantes per descobrir, potser no tan espectaculars, però igualment valuoses que fan que pagui la pena fer-hi una visita! (I ara un secret: el primer diumenge de cada mes és gratuït, i tots els diumenges a partir de les tres de la tarda!)
Barcelona salvatge 